FINALMENT FI

Els semàfors són una constant en aquest disc. Tornem a veure ciutats de girasols, verds i vermells, i recuperem una frase mítica que va sortir del poema de Brossa que vam musicar pel fanzine Malalletra ("La propaganda mata l'opinió"). Aquestes idees formen part d'aquesta cançó que tanca el disc. Moltes vegades semblem un ramat feliç. Ens fan passar cap aquí o cap allà, quan el semàfor està en verd, i parem quan està en vermell. Només fem que obeïr. Ha d'arribar el moment on cadascú decideixi el que vol. El ranxo o fer el dinar.

Un punt i apart mereix la música de la cançó. Com haureu notat, molts dels sons utilitzats són del mític C64. La veritat és que "El ramat feliç" va ser l'experiment d'una tarda. Un joc amb els diferents sons que ofereix el C64. La majoria dels integrants de Fi van decidir que el tema feia gràcia, i així el vam deixar. No cal dir que algú l'ha escoltat quinze mil vegades, i encara se li escapa un somriure nou. Però mai hem sigut seriosos, tot i que la majoria de cançons tenen una idea prou clara. Música per al gimnàs o per a la ressaca, tant se val.

Així tanquem les nou històries que conformen aquest disc perplex. Recordeu que podeu adquirir-lo en format digital (http://filldeputa.bandcamp.com) o CD (enviant un email a fimail.fi@gmail.com).