FINALMENT FI

Hachikō va morir esperant. Ell era un gos i cada dia anava a l'estació de Shibuya, amb l'esperança que el seu desig de veure novament el seu amo s'acomplís. Insert disc 2. Ara no em vull centrar en res més. Una estació i un somni que no arriba mai per més que l'esperi. Aquesta és només la imatge que en tenen els ximples que no el varen entendre: ell mai no va haver d'empaitar res.

Sec a les fosques. Sóc amb mi mateix i amb això ja en tinc prou. Deixo que l'escalfor del got m'acariciï la pell, m'entumeixi les pors i s'arrauleixi al pit com una mascota domesticada. A l'estació arriba aquella boira càlida que m'embolcalla com una flassada i s'endu els pensaments. Avui no tinc ganes de ballar. No vull riure, no vull sentir. No la vull sentir. But our princess is in another castle.

La llum s'encén i em diu que el meu món és a punt. Anestèsia de llums que es mouen i em commouen. No vull pensar. No vull córrer i ara m'he de batre amb algú important. You must defeat my dragon punch to stand a chance. Algú em crida però no en faig cas. A estones em sembla reconèixer aquesta veu: crec que sóc jo. L'he defugida tants cops que em costa creure que encara em segueixi. El formigueig que em fa sentir el comandament em desvetlla, m'atrapa i em rescata.

Cross Platform. Avanço il·lusiòriament sobre catifes inexistents. Una plataforma m'eleva i sento créixer la distància. Cert regust de triomf. Tinc l'enemic a les mans però amb ell moro jo. O potser no. Potser només adorm una mica més coses que vull oblidar que existeixen. Ofegueu-les! Cremeu-les! Finish him!!

Tot és buit i ple alhora. La sensació de pau em pesa, em besa i em mata. El silenci esquinça algun so que no comprenc. Però tu no ho entens, oi? Autosave. Tu em mires amb aquells ulls de compassió. La mateixa mirada dels imbècils que donaven menjar a aquell quisso, tot compadint-lo. No ho enteneu, oi? Jo tampoc vull empaitar res.