FINALMENT FI

Dues passes enrere per fer-ne una endavant" és el primer tema del nou disc "Perplex", però no va ser pas la primera que vam compondre. En principi, havíem de cantar sobre coses molt profundes i honorables, però després, vist el nom tan llarg de la cançó, ho vam deixar estar. Feia com una mica de pal. Durant aquesta època, vivíem en l'era post-distorsió (en propers apunts ho explicarem) i de bateries a base de culleretes i forquilles, amb una influència més que notable del grup Collapse Under The Empire. Això sí, no vam poder estar-nos d'introduir una mica de distorsió amb guitarra acústica a mitja cançó. Després el líder anarquista del grup va mutilar la cançó (com sempre fa) i així va ser tot.

Cal dir que en un principi la teníem a l'ordinador amb el títol de "Coldplay". Després el company li va posar aquest nom. Que què vol dir? Prou clar. Si li afegíssim una frase de l'estil "i ens donen pel sac i ens estossinen com si fóssim gossos", definiria prou bé el que estem vivint avui dia. Clar que aleshores ningú deia que estiguèssim en crisi. La paraula "retallada" encara ens feia venir al cap els feliços anys de parvulets o els collages de fotografies de punkis i grenyuts amb què forràvem la carpeta a l'institut. És una frase negativopositiva, perplexa, ideal per començar el disc.

A vegades hi ha cançons que no necessiten lletra, però sí algun títol que parli pels següents 3-4 minuts. NOFX tenen una cançó de menys de tres minuts que es diu "We threw gasoline on the fire and now we have stumps for arms and no eyebrows". Doncs això... Mai saps ben bé què vol dir una cançó, i més si és instrumental. Cadascú s'hi pot posar la seva lletra.

Més tard ens vam adonar que les bases quadraven amb qualsevol cançó de Joy Division i des d'aquí us anunciem que, en un futur llunyà, farem un ep/disc de versions del malaguanyat grup d'en Ian Curtis. Perquè de The Human League no podem tocar res: és un dels nostres principis fundacionals. O era New Order? Tant se val.

Fi

Que no us enganyin!
Aquest parell s'han empescat tota una explicació ben profunda sobre els orígens d'aquest tema. És ben divertit comprovar com podem arribar a ser capaços d'omplir buits amb records deformats i elements inventats que fins i tot fan patxoca. Però la cosa no va anar exactament així i és que, ja em perdonaran, s'han oblidat de citar un altre grup: The Smashing Pumpkins. 

Proveu d'imaginar l'escena següent: tres persones dins d'un bar qualsevol, parlant, divagant, creant conxorxes i plans diabòlics per posar punt i final al món, etcètera, i de sobte vam recordar un àlbum que, a uns més que d'altres, ens va marcar en els nostres anys més tendres d'adolescència: Mellon Collie and the Infinite Sadness. A mesura que la conversa s'animava, l'enginy (per dir-ho d'alguna manera) va fer acte de presència i, junt amb les ganes de voler retre un petit homenatge a aquesta gent, va néixer el primer títol d'aquesta cançó: "El meló collit".