FINALMENT FI

El prodigiós camí cap a la FI encara que no vulguem

Ja fa uns mesos que vam presentar el nou disc, (bé, en realitat el primer disc)  "El prodigiós camí cap a la FI" i ja va sent hora que escrivim alguna cosa aquí. En aquesta època líquida i dispersa, ens hem abandonat a les plataformes anomenades "socials" (FB/ TW) i hem oblidat aquesta mena de diari de navegació. Ara ho arreglem.

La idea de gravar el disc va néixer de la necessitat de portar alguna cosa quan féssim concerts. Tan senzill com això. I també perquè el món escoltés una mica el que fèiem en directe, a anys llum del que oferia les dues primeres demos (o maquetes). La gran majoria de les cançons havien tingut un recorregut mínim en directe i havien mutat i deformat fins a fer-se irreconeixibles.

Ara podem dir que ens hem quedat curts, ja que les cançons punyeteres segueixen fent el que volen i s'han descontrolat per enèsima vegada. Però gravar ja és això, com fer un fotografia: immobilitzar, fixar uns sons que rarament tornaran a sonar igual, sobretot si no ets cap músic de carrera.

El títol del disc ja ho diu tot. És una etapa en el camí cap a nosaltres mateixos. I encara ens queda un bon tros. Vam començar aquesta bogeria sense saber ben bé el que fèiem, amb moltes mancances a nivell tècnic i d'execució, internant-nos en terrenys poc fressats i sovint menyspreats. I això no ho veuràs mai en una gravació, sinó en directe, en l'imprevist i el cara a cara amb desconeguts. Vam presentar el disc en un bolo a l'Alfa de Gràcia, accidentat, desastrós, un d'aquells concerts on tot surt malament. Vam purgar els pecats amb els bons amics de la Goleta, de Sant Feliu de Guíxols, on per primer cop vam endinsar-nos en el soroll controlat, fruint com a nens i veient que la bèstia es podia desfermar però, sobretot, que podíem fer-la tornar a la gàbia quan volguéssim. 

Dijous passat vam tocar a l'Astupendu, aquest festival que arribava a la seva quarta edició i, per primera volta, al carrer. Un concert curt, quasi sense assajar des de feia un mes, en una hora una mica tonta. Això sí, amb un ambient collonut, amb el Jorge Saravia fent duet amb el Marc Travesset, el Dino Ratso i el SistemÄ Suec compartint-ho tot amb els Ran Ran Ran.

El mini-bolo va ser la confirmació de les bones sensacions de la Goleta. Vam atendre bones paraules i sí, sabem que s'aprèn més de la crítica que els elogis, però que et diguin que hem fet un salt cap endavant se't posa la mar de bé.

Però això és un camí i tot just acaba de començar. Tenim coses noves, noves mutacions, noves anades d'olla, bogeries i descontrol. Les anirem descobrint a poc a poc, ja que som de fer pocs concerts. Tindreu una nova oportunitat el 30 d'octubre al Koitton Club, de Sants, on compartirem escenari amb la més gran influència d'una meitat de FI. 

Esteu avisats!