La nostra hacker infiltrada en els móns virtuals més elitistes, ens ha fet arribar el següent enllaç: UOC - Música de Poetes - "Rosada" (Brossa) per Fi
Anireu a parar a la pàgina de MÚSICA DE POETES, "un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat".
Es veu que aquesta gent va trobar l'adaptació musical del poema "Rosada" que vam fer el 2009, i l'han inclòs a la seva base de dades. Un bon moment per rememorar aquesta cançó que vam publicar al disc que acompanyava el fanzine Malalletra dedicat a Joan Brossa. A més a més, tornar a estar d'actualitat. "Com sempre, la injustícia porta la màscara de l’ordre i la legalitat".
Després d'una deliberació cibernètica de sobretaula, aquí teniu la versió extended de la biografia de Fi.
"Fi és un projecte musical de Barcelona, Catalunya, a uns 100 kilòmetres de Valls. La població de Barcelona està formada majoritàriament per ignorants i fanàtics que veuen amb bons ulls els modernillos gafapasta amb pintes rares, devoradors de falafels, que al seu torn componen cançons dins del moviment vessallàgrimes retronostàlgic. Una angoixa que els seus aparells Marshall i pedals infinits i cars, enredats amb cables tortuosos, s'encarreguen d'amplificar.
Fi és un duet robòtic que toca grunge amb tocs electrònics. A part de la música, tenen feina esporàdica i un currículum dispers que fins i tot inclou tècniques secretes de laboratori que indueixen els peixos al seu propi suïcidi; així que no poden anar de gira contínuament.
Fi no ha tocat mai versions de clàssics com "Personal Jesus" o "Blue Monday", ni tampoc ha hagut de reescriure aquests temes i dir que són seus.
Fi disposa de la següent discografia:
2008 . Primavera EP (autoproduït)
2009 . "Rosada" (cançó pel Fanzine Malalletra dedicat a Joan Brossa)
2011 . Perplex EP (autoproduït)
L'univers de Fi és una platja deserta d'una localitat costanera amb vista sobre la Mediterrània a una banda i, a l'altra, una urbanització dels anys 80 a mig construir, enmig del no-res. El vent de mestral fa gronxar un cartell rovellat on encara s'hi llegeix "En venda" i un número de telèfon que comença amb 977. Tot plegat configura un paisatge que es va originar just després que totes les nuclears tarragonines fessin un pet com una gla. Mentrestant, observem amb deler el crepuscle tot prenent un bon gelat de maduixa amb lleuger regust de salnitre."